L’Espai “La Peixera” del Terracotta Museu programa l’exposició “Duelas” de la ceramista Ana Felipe Royo. En aquesta mostra es podrà veure una instal·lació amb peces, majoritàriament de porcellana, realitzades per l’artista al voltant del tema de la identitat. Les diferents escenes de “Duelas” tracten temes com la relació amb l’entorn, el retrobament amb les arrels i com les persones immigrades han de crear nous vincles emocionals en un territori desconegut.
Recentment l’artista ha establert la seva casa-taller a la comarca dels seus avis, Campo de Cariñena, una de les zones vitivinícoles d’Aragó; un territori on va créixer, i on ara ha trobat nous sentiments d’arrelament. El títol de la mostra sorgeix del fet d’utilitzar dogues de roure (peces de fusta corbada que conformen el cos d’una bota o d’un barril) subjectades per fils de nylon on exposa les seves peces: escultures minimalistes, però plenes de detall, i petites figures de porcellana que creen escenes i paisatges evocadors. Les dogues de fusta i les ceràmiques de l’Ana Felipe conformen una peça única.
Ana Felipe Royo és una artista plàstica titulada en la especialitat de ceràmica per l’Escola Superior Disseny i Arts de València on es va formar sota el mestratge d’Enric Mestre. En l’actualitat resideix i treballa en una casa-taller (amb espais per al treball de les disciplines de ceràmica, gravat i fotografia) a Villanueva de Huerva (Saragossa) població situada a tocar de Muel, poble amb gran tradició ceràmica des de fa segles.
Ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals, tant a nivell nacional com internacional (França, Alemanya, el Marroc, Colòmbia, Estats Units, Japó), alternant el treball personal amb la recerca i la docència. Ha impartit cursos de tècniques ceràmiques i gravat en escoles d’art, universitats i centres artístics d’arreu de l’estat.
L’esperit investigador i docent d’Ana Felipe l’ha portada a realitzar treballs de recuperació d’algunes tècniques decoratives ceràmiques i investigar sobre les possibilitats i aplicacions a la plàstica actual. Tècniques com el reflex metàl·lic i vidriats de rajoles de tradició àrab, la cocció de Rakú, la decoració a pinzell i els mètodes de formulació i estudi d’altres vidrats ceràmics.
