La ceràmica és una pràctica creativa que, més que cap altra, és fruit directe d’una gestualitat condicionada per una idea. La fusió d’aquesta idea amb la manualitat del propi gest genera la meravella de la forma. La capacitat de la mà i dels dits per actuar directament damunt la matèria (tacte i contacte) motiva que el producte (i la forma resultant) sigui percebut com quelcom propi, assumit d’una manera gairebé física pel seu creador.
En Didi Heras Colomer és un gran creador d’objectes, un consumat ceramista reconegut pel seu extraordinari domini de l’ofici, consagrat als secrets de la terrissa que treballa com els seus avantpassats, amb el mateix fang, amb tècniques idèntiques, d’una manera senzilla i primitiva. Un obrer de la ceràmica que, de sempre, i d’una manera callada i modesta, ha sabut mantenir una gran categoria en el seu treball, reflex d’un amor per la professió que es troba, tal com assenyalàvem, en l’arrel més profunda de la seva dedicació.
En Didi, però, té una altra faceta que la d’obrador d’objectes tradicionals; perquè més enllà dels estris domèstics que manufactura artesanament en el seu treball diari, esdevé un artista viu i de gran empenta quan s’expressa i treballa en la metamorfosi formal i utilitària d’aquestes formes primitives. Només algú que ha fet seu el suport, ha après la seva manipulació a nivell de mestria, i ha atorgat a aquest material la seva sensibilitat, podia fer-ho.
L’artista, sobri i detallista, ens mostra avui un important i desconegut patrimoni artístic, una variada obra que neix del seu saber, de la feina que ha desenvolupat al llarg dels anys, de les experiències, de la seva personalitat i talent. El resultat: una obra que ha sofert al llarg dels anys una evident metamorfosi que si bé neix dels mètodes tradicionals i de la pràctica, gràcies a la seva energia creadora i a la perseverança, ha superat tots els seus reptes i obstacles tècnics per culminar en peces curosament dissenyades, de gran força, tot incorporant un sentit d’atemporalitat alhora arqueològic i contemporani.
Un art sobri, pacient, fora del temps, allunyat inicialment de la disciplina de les belles arts i de qualsevol tradició artística, sorgit de la matèria i del coneixement del seu treball i domini de la matèria i que a més, penso, està íntimament lligat a l’esperit de la nostra terra.
En Didi treballa amb el seu cos, que és molt més que la seva mà. No té cap cort d’ajudants, ni ningú a qui lliurar el manual d’instruccions de les seves obres. Ell és el constructor, ell hi posa la força, i l’ordre el dictamina la mateixa peça. Les seves mans incansables i precises pasten el fang, modelen, desfan i tornen a donar forma una vegada i una altra tot rescatant artefactes i formes de temps immemorials o donant noves formes a l’argila.
Cada obra és única i irrepetible. És perfeccionista de mena, només cal veure l’acabat net i curós de les seves peces; un gran detallista, i les seves obres ho mostren amb escreix. Rere l’aparent espontaneïtat hi ha hores i hores de dedicació; i, exigent com és, no és fàcil d’acontentar. Quan no està convençut del resultat final, no té inconvenient a destruir l’obra. No hi ha fruit sense collita. Només es recull després d’haver sembrat.
Un artista-artesà o un artesà-artista, tant se val, que busca la perfecció en la tercera dimensió, i que ha convertit el cara a cara amb l’objecte en una recerca constant que li permet donar sortida a les seves idees sobre el que és un art d’esperit autòcton, com el que ell ha descobert en aquest racó de món –l’Empordà Petit de Serra de Daró- on viu i treballa.
Observar les obres d’en Didi artista és endinsar-nos en un món viscut, estimat i reconegut. La seva passió per la ceràmica es proclama a través de cadascuna de les seves creacions, que al cap i a la fi són el mitjà i el resultat que li han donat la dimensió simbòlica i d’experimentació que necessitava per trobar un codi artístic personal.
Quan jutgem un creador oblidem sovint que allò que ens aporta no són només les seves realitzacions materials, la seva obra artística, sinó també (i a vegades sobretot) la seva empremta, el seu mestratge. Aquest és, justament, el cas d’en Didi Heras, sens dubte, una figura transcendent en la història de la ceràmica contemporània bisbalenca.
Xavier Rocas
Arqueòleg i museòleg
