La trajectoria de la Laura comença a la dècada dels 90.
Ha estat un camí nodrit d’aprenentges, de descoberta d’altres cultures, de presa de consciència del que som, d’on venim…
Les vivències personals i les seves inquietuds l’han portat a treballar la ceràmica des d’una perspectiva més intimista, plena d’emocions i sentiments,
La tècnica que utilitza és el modelat a má, juga am les diferents terres i textures.
Amb l’absència total d’esmalts vol expressar que en el “minim” podem trobar el “maxim”.
La Laura ens mostra unes peces nues, tan sols amb l’essència de la terra, com quan obrim l’ànima i deixem veure el nostre interior.
No és fàcil per un creador despullar-se tan profundament.
En aquest llarg camí, la paraula ha anat prenent cada cop més força. La poesia acompanya les seves obres i ens ajuda a endinsar-nos en aquest món intim i personal.
Un camí per escollir.
Un camí per caminar.
Un objectiu, un desti
I un proposit: ARRIBAR.
escriu en una de les seves obres.
Endinsem-nos, doncs, i gaudim d’aquesta exposició tan plena d’emocions, tan plena de vida.
Margarida Pedragosa.
