Fa prop d’un parell de dècades que la Marta es va establir a la Bisbal d’Empordà, on va continuar la seva formació en ceràmica realitzant nous cursos a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal. El seu recorregut en aquest art pren la forma, durant anys, d’un treball basat en la descoberta de processos que engloba engalbes, textures i coccions i que s’inspira en l’observació de la natura que l’entorn, en aquest cas empordanès, i la seva gent fan possible.
Les seves creacions es materialitzen en peces que combinen i conviuen entre el fet artístic, el funcional i l’experimental, i és aquest concepte d’experimentació el que l’empeny a obrir nous horitzons i a ampliar coneixements que s’encaminaran a nous paradigmes i completaran en alguna direcció el resultat del que ha après i posat en marxa fins el moment.
Això arriba quan el guix fa acte de presència: el cicle de modelisme i de disseny ceràmic realitzat a l’escola d’art Pau Gargallo de Badalona obre tot un ventall de possibilitats que enriquiran el camí transcorregut alhora que li despertaran noves maneres d’entendre el que fa. Introduirà, aleshores, elements que fins el moment no es conformaven en el seu imaginari com a possibles candidats a donar vida i espontaneïtat al seu treball com són alguns objectes de la vida quotidiana, per exemple joguines, personatges de còmic, figures i referents culturals i on el món del cinema, molt present en la vida d’aquesta ceramista, hi desenvoluparà un paper important.
Aquests nous elements – els quals aportaran quelcom de singular, juganer i fresc a un objecte d’ús quotidià – configuraran, per tant, aquest nou concepte i es materialitzaran un cop els motlles de guix hauran adquirit la forma desitjada, moment en què les peces se sotmetran a un procés d’assemblatge. Així, dos elements (recipient i figura) conformaran la composició i en tots dos residirà la vessant d’utilitat i de creativitat.
Aquestes noves creacions es poden nodrir de crítica, de cert sentit humorístic, de l’estètica pròpia de certs moviments culturals i el que aquests representen en la memòria col·lectiva, però principalment, són fruit de la influència del cinema, gran font d’inspiració per a la Marta; un art que ha estat en certa manera el motor que li ha despertat la determinació per emprendre aquest viatge que la trasllada a un imaginari que la reconforta. Les pel·lícules, moltes d’elles referents del cinema fantàstic i que són presents també en l’imaginari de molts de nosaltres, formaran part del seu nou projecte artístic i conceptual.
I és així com la Marta, avui, allà on dirigeix la mirada hi troba, d’alguna manera, un instrument a incorporar en un projecte artístic.
Raquel Martínez Hortet
