Amb ceràmica es poden fer moltes coses. Teules, rajoles o orinals, pitos; “peces artístiques”, plats i olles o peces d’alta tecnologia de naus per anar a l’espai. Totes aquestes coses i moltes més es poden fer amb ceràmica. Però hi ha dos coses que totes tenen en comú: el procés dels materials i per últim i el més important, la transformació d’aquests materials pel foc.

És evident la transcendència del fet artístic, així com la destresa a l’hora de confeccionar un atuell. Però cal no oblidar la relativitat d’aquests conceptes. Una cassola de fang pot estar torta, però perquè compleixi bé la seva funció, de coure bé els aliments i que no es trenqui al posarla al foc, s’ha de tenir un respecte i uns coneixements molt alts de la matèria i dels elements, de la terra i el foc.

Un bon gerro no és només un “gerro bonic”. Fa falta que des del seu espai interior desprengui alguna cosa, tal com desprèn aigua fresca un càntir de terrissa fumat.